PREVENCIÓ, AVALUACIÓ, DIAGNÒSTIC, TRACTAMENT I REHABILITACIÓ DE LES ALTERACIONS DE LA COMUNICACIÓ.

• Estimulació primerenca del llenguatge oral
• Exploració, diagnòstic i intervenció logopèdica
• Trastorns del desenvolupament del llenguatge i l’audició
• Trastorns de parla (dislàlies, disglòssies, disàrtries)
• Trastorns del llenguatge secundaris a discapacitat
• Teràpia miofuncional
• Trastorns adquirits del llenguatge (afàsies)
• Trastorns del ritme, la fluència i la qualitat vocal

A qui va dirigit

Els trastorns del llenguatge provoquen problemes en el desenvolupament de les capacitats comunicatives i impedeixen una bona evolució en el aprenentatge, per això és important poder fer un diagnòstic el més precoç possible per corregir i millorar el problema.
A partir de la valoració s’elaborarà una intervenció individualitzada adequada a les necessitats.

Objectius del tractament

Segons la individualitat de cada cas, ja que podem parlar de diferents tipologies de dificultats, com són:

Alteracions de l’articulació:

• Dislàlias: es tracta d’alteracions a les articulacions dels fonemes, coaccionades per una dificultat per pronunciar de forma correcta determinats fonemes o grups de fonemes de la llengua
• Dislosia: són alteracions de l’articulació fonemàtica produduida per lesions o malformacions dels òrgans perifèrics de la parla es denomina dislalias orgàniques.
• Disartria : és una alteració de la articulació propia de lesions en el sistema nervios central, així com enfermetats dels músculs de la llengua, faringe i laringe, responsables de la parla.

Fluidesa verbal: tartamudesa.

Alteracions del llenguatge:

• RSL ( retràs simple del llenguatge): s’hi englobaria aquells amb dificultats sense cap patologia clara, però que manifesten un llenguatge amb una comprensió i expressió verbal inferior a la de les persones amb la seva edat cronològica.
• Disfasia (retràs moderat del llenguatge): es tracta d’un trastorn global d’expressió, conclusions automàtiques, vocabulari pobre, paraules simples i frases curtes. Amb dificultats evidents en el nivell morfosintàctic. A nivell semàntic s’observa un vocabulari reduit i impresis que dificulta les funcions pragmàtiques del llenguatge.
• Afasia (retras greu del llenguatge): La afasia constitueix un trastorn del llenguatge que afecta tant l’expressió com a la comprensió del mateix, després de que s’hagi adquirit, degut a una lesió a l’àrea del SNC (sistema Nerviós Central) destinat a la seva elaboració.